dijous, 13 d’agost de 2009

I després res, oi?

No entenc perquè el catalanisme s'ha de manifestar en cas d'una sentència on el TC declari inconstitucional l'Estatut, ja sigui parcial o totalment. És cert que això significaria que el TC trepitjaria la sobirania del poble català, però també és cert que segons la CE, de sobirania nacional a l'estat espanyol només existeix una, la del poble espanyol. I No oblidem que fins i tot una sentència favorable a l'Estatut ens podria anar a la contra per la via de la interpretació. D'altra banda, que se'ns vol dir, que si el TC en la seva sentència dicta que l'Estatut és constitucional, la diginitat de Catalunya romandrà intacta? Què no hi haurà cap motiu per manifestar-se? Això voldrà dir que el secular espoli fiscal que pateix Catalunya i la resta se Països Catalans no importa? Significarà que ja no serem una nació oprimida? Amb això vull dir, que si el que pretén el catalanisme és el reconeixement nacional de Catalunya i dels Països Catalans, malament va si com fins ara sembla, només és capaç de fer manifestacions per molt emotives i multitudinàries que siguin. Tenim l'experiència recent de dues manifestacions exitoses en un primer moment -la del 18 de Febrer de 2006 i la de l'1 de Novembre de 2007- que després políticament no van servir de res.
Si de veritat els dirigents dels partits que s'autoanomenen nacionalistes o independentistes volen el ple reconeixement de la nació catalana, suposo que l'endemà de la manifestació realitzaran un acte de sobirania i segellaran un pacte pel qual es comprometeran a formar govern amb l'objectiu que el Parlament de Catalunya proclami la independència de Catalunya, i tot seguit, convocaran a la ciutadania per tal que ho referendi. Si això que dic es de somiatruites i no ho fan ells mateixos es retrataran. Temo que el motiu que empeny a ERC i CIU a recolzar aquesta manifestació sigui fonamentalment el de no quedar enrere en la fotografia de salvapàtries que donarà el tret de sortida a la campanya de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Desitjo que no se'm malinterpreti i hom pensi que sóc contrari a aquesta manifetació, entenc que la ciutadania nacionalment compromesa cregui convenient manifestar-se per la dignitat del seu país, però que es manifestin els polítics quan el que haurien de fer és ordir una estratègia per alliberar la nació i a sobre intentin treure un rèdit electoral, ho trobo indignant. Ras i curt.
Tinguem-ho clar, només sortirem de la ratera -que tan bé descriu en Salvador Cardús- si els polítics catalans deixen d'actuar com fins ara i miren veritablement pel país i la seva gent. La manifestació que s'està organitzant només serà exitosa si l'endemà va acompanyada d'una acció contundent per part dels dirigents que tant diuen defensar Catalunya. Ans al contrari, ens seguirem regint pel qui dia passa any empeny i després de la manifestació seguirà havent una classe política catalana totalment inútil que continuarà xuclant de la mamella dels recursos públics sense fer front a cap dels reptes que se'ns presenten com a país.











dissabte, 1 d’agost de 2009

Reagrupament al Parlament

Els qui voldrien Reagrupament com un moviment de somiatruites, marginal, immadur, anecdòtic, intranscendent... són els primers a entendre que Reagrupament, ràpidament però amb pas ferm, es va configuran com una alternativa política als partits convencionals que des d'ERC fins a Ciutadans malden per mantenir l'statu quo que els dóna de menjar.
Malgrat el silenci informatiu que patim i patirem no hi ha cap dubte que Reagrupament aconseguirà obtenir representació al Parlament de Catalunya en les properes eleccions, encara autonòmiques. La ciutadania és conscient que els actuals partits només pretenen mantenir o augmentar la quota de poder que ostenten sense tenir en compte les necessitats reals del nostre país. Molts diran que el concepte "necessitats reals" és molt relatiu. Jo els hi diré que en una nació (la catalana) subjugada per un Estat (l'espanyol) es poden resumir les necessitats reals ens alliberar-se de dita opressió i esdevenir lliures. O ets partidari de l'opressió que pateix la nació catalana o ets contrari. O ets unionista o ets independentista. O vols que tu i els teus tinguin tots els instruments que els pot oferir un país de primera per desenvolupar-se plenament o no ho vols.
I és d'aquesta manera, lluitant honestament per nobles objectius com són la independència i la regeneració de la política, que a la tardor de 2010 hi haurà un moviment que irromprà en el Parlament de Catalunya i que durà a terme com mai fins ara una política independentista de fets i de paraules. Això a hores d'ara ho sabem tu, jo i ells. A ningú se li escapa que amb tota probabilitat Reagrupament no aconseguirà en el primer embat la majoria necessaria -68 diputats- per a proclamar unilateralment la independència des del Parlament. No obstant això, Reagrupament ben segur serà l'instrument que farà virar el catalanisme cap a posicions clarament independentistes amb les conseqüències que això comportarà. Qui es pensi que Reagrupament es presentarà a les eleccions amb la voluntat d'obtenir una representació testimonial garant de les essències comet un greu error, Reagrupament té vocació de majoria i la intenció d'aconseguir-la a curt termini. Reagrupament al Parlament!